dimecres, 28 de maig de 2008

Breu resum de l'aragonès

Molts de vosaltres, m'heu preguntat a vegades com sona això que dic que es parlava a la meva terra. Doncs bé, aquest resumet sobre la llengua aragonesa escrit per Francho Nagore Laí és de lo millor que he trobat. A més escrit en aragones, pero s'enten eh?.
Apa:

L'aragonés, como todas as fablas probeniens d'o latín, ye una fabla romanica.
O latín bulgar se s'acofló en o Cobalto d'Aragón sobre una fabla etreitamén enreligada con o basco, d'a que conserba bellas parabras (ibón, chordón, caparra, etz.). Dezaga d'un tiempo de biluenguismo s'imponié ixe latín, esdebenindo poqué à poqué en o romanze aragonés, uno más d'os romanzes de branca latina.
L'aragonés puede dá-se por formáu sobre os siglos VIII-IX. Dende o suyo territorio orixinal d'o Norte d'Aragón baxé ent'o Sur, seguntes iba abanzando a Reconquista. Asinas plegó à estendillá-se por tó Aragón en o sieglo XIII.
Dixas calendatas son bellas obras anonímas con muitas trazas luenguistícas aragonesas, como a narrazión istórica Liber Regum (1194-1211) y a la poesía liríca Razón Feita d'Amor (1205), asinas como as obras d'o churista y bisbe de Uesca Vidal de Canellas: a Compilazión de Uesca d'os Fueros de'Aragón (1247) y o Vidal Mayor.
D'o sieglo XIV ye a Croníca de San Chuan d'a Peña y as obrasde Chuan Fernández d'Heredia (1310-1396): La Grant Crónica d'Es`panya, La Crónica de los Conqueridores y bellas traduzións d'o griego.
Muito lugo se beye a influyenzia castellana en as obras literarias y dende o sieglo XV en os documentos. A chiqueta conzenzia luenguistíca y a plegadad'una dinastía castellana en 1412 esplican a repéda catellanización d'as napas altas d'a poblazión. A chen d'o pueblo seguiba charrando n'aragonés. A chen culta emplegaba o castellano; pero encara en o sieglo XVIII escriben poemas en aragonés o Bicario de Cariñena y Ana Abarca de Bolea.
En o sieglo XVIII se conserbaba l'aragonés en toda l'área norte, dende Zuera ent'alto. D'ixe sieglo probienen muitas d'as Pastoradas, piezas de teatro popular, que s'han seguíu fendo prenzipalmén en Ribagorza.
Poqué à poqué l'aragonés se ba estricallando y se ban aislando bes dialeutos locáls, en os que'escriben en a primera mitá d'o sieglo XX, Domingo Miral Clero Torrodellas, Leonardo Escalona, Beremundo Méndez, Pedro Arnal, Tonón de Baldomera, etz. Y agora, entre otros, José Grazia y Luzía Dueso.
Dende os años 40 l'aragonés se malmete ascape, por os mayórs contautos con a fabla forana y a espoblazión d'o Altoaragón.
Agora se conseba - millor u pior - en o cuadro que marcan Ansó-Agüero-Fonz-Benás, anque repuís quedan dica la línia Almudébar-Sariñena. Os dialeutos locáls más carauterizáus son: ansotano, cheso, tensino, belsetán, chistabín, fobano, benasqués, grausino. Por o Semontano y atrás redoladas, l'aragonés no tien guaires diferenzias, anque ya más castellanizato.
En os años 70 ha surtíu una literatura nueba, que ba desembolicando un tipo dáragonés literario común. Anchel Conte, Eduardo Vicente de Vera u Inazio Almudébar son belunos d'os suyos cautibadórs. Tamién s'ha alcordáu una ortografía unificada (1974) y ye publicada una gramatíca (1977).
Pero la muita chen altoaragonesa contina creyendo que l'aragonés ye una «fabla fiera», sguntes les no dizieron en a escuela. Agora puede estar qu'en bellas escuelas s'amuestre: astí puede trobá-se a dinificazión y o renaxer d'a nuestra fabla.
Val a dir que al meu poble, com diu l'article, es parla una mica diferent, en el dialecte ribagorçà. Hi han diferències en els temps verbals i en alguns articles. Però bàsicament és això. L'últim paràgraf d'aquest text resumeix perfectament la situació de la nostra llengua, doncs la gent té vergonya de parlar-la ja que pensen que és denigrant: AQUI EL FRANQUISME SI QUE VA FER MAL A LA LLENGUA.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

poqué a poqué o chen pode tornar a falar l'aragonés, no?
a fabla aragonesa ye muita bonita!

Victor Salinas ha dit...

Molt bé! però chen és femení. Seria a chen. Falar es portuges. seria Fablar. Però bé. De muita dubto que es pugui utilitzar aquí (equivaldria a dir (la fabla aragonessa és molta bonica).

De totes formes MOLT BE!!! ja ja ja.

Anònim ha dit...

jaja. és veritat!
ye berdad!
;)

Marc ha dit...

Molt bé sardinis!

Cal recuperar les llengües oprimides.. totes! malauradament l'aragonés és una de les grans oblidades per tots plegats...
No hem de deixar que el castellà esborri tot rastre de les nostres cultures. Aqui la lluita de tots els pobles ibèrics és la mateixa. Hem d'invertir la dinàmica històrica!

Sense dubte, mentre quedi gent com tu, l'aragonès viurà.

gorri70 ha dit...

Hola floreta d'estiu.
Aragon ye nazion!

Anònim ha dit...

^_^